L’origen del nostre llinatge radica -segons diversos arxius catalans, espanyols i francesos- a les antigues terres d’Aquitania, que durant molts segles (des de la conquesta de Juli Cèsar fins a l’Edat Mitjana) va ser una regió del sud-oest de França. Allà hi vivien els Acher, una família molt noble que es va acabar instaurant a la Vila de Bordeus. Anant encara més lluny, però, el cognom Acher –que en terres catalanes apel·la a un soldat que lluitava utilitzant un arc de combat– és un derivat del germànic Ask-Hari, i del més modern Archiè.
De la branca de Bordeus, els Acher van passar, al llarg del temps, per les viles de Tolosa de Llenguadoc, Algi, Montsegú i Narbona, A partir d’aquí, es van anar estenent arreu del món. I amb aquesta evolució, el propi nom també ha anat patint petites modificacions: actualment, per exemple, hi ha els Archier, Du Archier, D’Archier, Archiera, Archí, Archer, D’Archer, Archers, D’Archè, L’Arché, N’Arché, S’Arché, D’Arché, Arxer, Arxé, Archera o Archere, entre d’altres.
De totes aquestes variants –que provenen de la mateixa dinastia–, molts llibres d’història en destaquen el cavaller D’Archer, que en els temps de Carlemany (S VIII) combatia contra els moriscos “en terres de la Marca Hispànica Pirinenca i les terres dels catalans”; o el Senyor D’Arxer, que apareix a La Crònica de Pere el Cerimoniós com a un cavaller de la milícia francesa que tenia una casa-palau a les terres d’Achier, al comptat de Lzère.
Pel que fa a les branques, se’n poden destacar les següents:
Montpellier: hi van passar diverses generacions del llinatge, d’entre les quals en van destacar els cavallers que van combatre contra França defensant la causa del Vizconde de Foix.
Sant Feliu de Guíxols: hi vivia Josep Arché, però al 1823 va ingressar a l’escola nàutica d’Arenys de Mar, on va obtenir el títol de pilot.
Pamplona: els Archer (en altres arxius Arché o Arxé) hi tenien condició i tractament de noblesa, motiu pel qual els seus noms estan inscrits en el Llibre de la Noblesa Executoriada del Regne de Navarra del període que va entre el 1688 i el 1722.
Sant Vicenç de Torelló: al 1972 hi va habitar el metge Jaume Arché, originari de Vidrà.
Perpinyà: al 1977 hi va viure Miquel Acher i Fallons, Cavaller de Santiago, que hi tenia diverses cases i terres. Es va casar amb Blanca Casavella i junts van adquirir propietats a Camprodon, Ripoll i Llançà.
La Seu d’Urgell: diverses generacions de la dinastia es van propagar per Llívia, Encamp i les Escaldes, a Andorra. Hi van viure, per exemple, Andreu Archer (que el 8 de setembre de 1799 va aparèixer mort víctima d’una allau al Pas de la Casa), Serafí Archer Güell (conegut com el Mestre de Cases) o la llevadora Eulàlia Arché.
Vilafranca del Penedès: com a personatges destacats s’hi coneixen el pagès Francesc Arché Gual, el fuster Jaume Arché Barnils o el notari Sergio Arché.
País Basc: van viure a Sant Sebastià, Biscaia o Bilbao, on van construir noves mansions i es van integrar, durant un temps, a les forces polítiques.
Mèxic: una línia dels Archer (a Mèxic, Arser) es va establir a Monterrey, on es van enllaçar amb els llinatges de Machuca, Torres-Mejía i Palomino de la Hoz.
Per últim, queda dir que l’escut dels Arché està dissenyat tenint en compte les armes que es van atorgar a la dinastia: hi ha una creu en un camp de plata carregada amb una flor de Lli d’or.
